20 de juny de 2006
Addiccions al treball, o pura aparença ?
El diari Cinco días acaba de publicar que els executius espanyols allarguen la seva jornada laboral fins a arribar a una mitjana de 52 hores setmanals. Aquesta noticia fa referència a la conferència presentada al Primer Forum Audi sobre la conciliació treball-família, per la professora Nuria Chinchila de l’IESE, que és també la directora del Centre Internacional de Treball i Família de la mateixa institució.
La dada és molt important perquè ens indica que els directius dediquem un 30% més del nostre temps, al que es considera la jornada normal de feina. Fins i tot se supera, en quatre hores cada setmana, el límit de dedicació al treball que la Unió Europea considera saludable. La professora també afirma que comparant l’Estat Espanyol amb la resta de països del món, nosaltres obtenim una de les puntuacions més baixes pel que fa a la salut mental dels nostres directius. A Catalunya estem en sintonia amb aquestes xifres, i tot això és realment una molt mala notícia, no solament pel que fa al món empresarial, sinó per la nostra societat, en general.
A què dediquem tantes hores ? Reflexionant sobre les raons d’aquesta “sobrecàrrega” laboral, podem trobar diversos motius. Alguns totalment endògens a l’organització d’acord amb la cultura empresarial corresponent, com els del directiu que es queda treballant (o fent-ho veure) més hores del compte, només per guardar les aparences; o altres raons com poden ser unes determinades necessitats puntuals, totalment justificables en aquest cas. Altres motius s’originen en el propi individu, com per exemple el que no gaudeix de la necessària capacitat de delegar, i sembla que ha de posar el seu “toc personal” a qualsevol acció perquè aquesta surti bé. Finalment, també hi intervenen, de forma important, altres motius provocats per fonts externes, com poden ser els problemes originats per males relacions familiars, que porten al directiu a estar més hores en el lloc de treball (on s’hi troba millor). Però sens dubte que tots aquests motius, provoquen un desequilibri en la vida dels directius, que al seu temps, impedeixen un desenvolupament normal de les seves tasques de gestió, influint negativament a la resta de l’organització, als resultats d’explotació; i de rebot, a tot el seu cercle d’influència.
És per tot això, que les notícies acabades de proporcionar per la professora Chinchilla, són realment nefastes per l’economia del nostre país. De les seves dades, queda clar que no totes les hores que els directius romanen en el lloc de treball són realment efectives. Al contrari, al voltant del límit de les 10 hores diàries, la Unió Europea no ho considera ni saludable. També sabem que passades unes hores de treball mental intens, és necessari un determinat descans. Per tant, un vegada més, hem de demanar que entre tots, des de les nostres atalaies directives, contribuïm en la mesura que puguem, a que es produeixi, de forma urgent, el canvi cultural necessari que porti a les nostres organitzacions a abandonar aquests prejudicis tant estesos, que certifiquen una relació directament proporcional entre quantitat de treball realitzat i temps dedicat. Hem d’abandonar ràpidament la “cultura tradicional”, i centrar-nos en l’anomenada nova cultura organitzacional que prioritza les persones i la seva qualitat del treball, enfront de la visió tradicional dels “recursos humans” a utilitzar el màxim possible. És per això, que una vegada més ens hem de preguntar:
Sabem dirigir ?
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.
