15 d’agost del 2006
Els casos d'en Matthew Tree
En aquesta època de relatiu descans, acabo de girar la última pàgina del llibre La puta feina: Tree, M., 2006, La puta feina, Ara Llibres, S.L., Barcelona. ISBN 84-96201-68-6, on en Matthew Tree descriu diferents exemples d’autèntica incompetència professional per part d’alguns directius. Es tracta d’una col•lecció de casos reals que li han explicat els propis afectats; i fins i tot, ell mateix ha viscut en la seva pròpia pell alguna de les situacions que relata.
Sense voler entrar en la total veracitat de cada cas, aquesta lectura deixa molt mal sabor de boca, sobretot si durant el seu anàlisi no tenim present de forma constant, que en cada relat només apareix una part de la realitat. En Matthew dóna una visió molt parcial d’unes situacions que poden portar al lector a extrapolar-ho a la generalitat. Aquest llibre necessita de forma urgent, una segona part en la que es reflecteixi el punt de vista de l’”altra part”; o en tot cas, es doni la paraula a alguns directius que puguin també explicar algunes de les situacions viscudes, sempre tenint en compte les seves obligacions i responsabilitats envers l’organització.
L’autor descriu fins i tot, algun cas de mobbing, aquest procés subtil del que tots tenim present experiències, que pot ser hem viscut de molt a prop, o recordem algun conegut en una situació similar. En realitat, res és tant senzill com sembla, i no és possible analitzar-ho de forma estàtica (o només amb les dades d’una part). Normalment els casos d’assetjament psicològic, i altres de males relacions en el si de l’empresa, podríem dir que "es couen" durant una bona temporada, fins que al final, en algunes ocasions, com en qualsevol escalada de violència, no és tant fàcil saber com, ni per què ha començat tot. En tot cas, també s’ha de reconèixer que hi ha situacions molt clares, en les que l’assetjador mostra fins i tot, signes d’enveja, por i necessitat de dominar a la persona assetjada, amb la finalitat d’amagar les seves debilitats, però hem de tenir en compte de no caure en la temptació de generalitzar-ho a qualsevol altre cas similar.
Al final, independentment de tot, voldria subratllar que en qualsevol situació d’aquest tipus com les que es relaten en el llibre, gairebé mai les dues parts estan en igualtat de condicions. I és aquí on resideix la principal "discriminació"; tot i que darrerament, com es pot apreciar pels mitjans de comunicació, van entrant en escena, de forma progressiva, les regles de la legalitat.
Hem de tenir en compte també, que les relacions entre les persones en una empresa no són gens senzilles, i que els actuals departaments de Direcció de persones han d’anar incorporant com a variables a tenir en compte, totes les característiques pròpies que tenim les persones, abandonant en la mesura del possible, la idea de simple recurs humà quan es refereixen a les dones i els homes que treballen en les organitzacions.
En qualsevol cas, és evident que moltes de les situacions que es presenten en el llibre, ens mostren de forma molt clara diferents trets de la denominada “cultura tradicional” totalment impròpia d’aquest segle XXI, però que malauradament, encara es manifesta massa sovint en el nostre país. Els directius doncs, hem d’aprendre d’aquests casos, i esmerçar tots els esforços possibles amb la finalitat d’incorporar la nova cultura organitzacional en el si de les nostres empreses, provocant el canvi cultural que ho faciliti.
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.
