23 de juny del 2007
Com puc evitar que marxin ?
Ara, en el segle XXI, un dels errors més freqüents dels directius d’una organització, encara és el fet de valorar els resultats financers per sobre de tot, deixant de banda qualsevol implicació relacionada amb les persones. Aquesta és també l’opinió de l’expert Ken Blanchard, autor de nombrosa bibliografia al respecte. Aquest filòsof del management que ja ha venut més de 18 milions d’exemplars del llibre The One minute Manager, creu que els principals culpables de les males relacions humanes en les organitzacions són l’ego i l’orgull dels dirigents, i que el principal antídot que podria solucionar aquest problema és la valoració dels empleats i el fet d’afavorir la seva autoestima. D’aquesta manera, hi sortiria guanyant tota l’organització, i de rebot també els resultats financers tant perseguits pels directius i propietaris.
Per altra banda, la frase: Les persones són l’actiu més important de les organitzacions, tan habitual en boca dels dirigents, no es posa a la pràctica amb la freqüència que seria de desitjar. Pocs d’ells en fan cas si atenem als diferents problemes que apareixen a les empreses, provocats per les males relacions humanes entre directius i empleats. Fins i tot, a les organitzacions familiars, aquesta situació també es dóna entre els propietaris que estan al front, i els seus directius principals.
És en aquesta situació de relacions humanes desfavorables, quan entra en acció el mètode de selecció natural. Després d’un determinat període en el qual s’intenta l’adaptació (sempre per part del més dèbil) a la cultura dominant, més tard o més d’hora sòl arribar la ruptura. El moment en que es manifesta depèn de diversos factors variables que afecten als empleats, com poden ser el sector professional on es mou, el salari, la distància al treball, les relacions personals amb altres membres de l’empresa, el reconeixement extern, i d’altres de tipus més psicològic, entre els que podem trobar aspectes relacionats amb la intimidació, la prepotència, l’autoritat mal entesa, el mobbing, el burnout, etc, ...
Queda clar doncs, que hi ha una relació molt directa entre la satisfacció dels clients de les organitzacions i la satisfacció dels treballadors. El tracte directiu-empleat ha de fluir molt més. És necessària doncs, una millor comunicació bidireccional entre ells, en un ambient de confiança mútua, lluny de les famoses crítiques en públic que agraden a molts directius (pel poder que creuen obtenir amb aquestes accions). Si no existeix una sincera doble comunicació en comptes de la imposició, els empleats més valuosos aniran abandonant l’organització davant la incomprensió de dirigents i propietaris.
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.
